Biografía
Era una bona nit de final de confinament (2021) en la que la Laia i la Tànit estaven gaudint com a mecenes d'un concert en stream de El Pony Pisador, quan a la Laia se li va acudir de proposar a les altres mecenes (conegudes com Garotes) crear un grup de covers en femení. De covers del Pony. Amb les nostres companyes Garotes (unes quantes i de diferents llocs del territori) vam gravar "Tot és part de ser garota" i ja en aquell moment es va forjar el projecte de Voralaigua: vam començar per reclutar la Mònica i, essent tres, ens vam posar a treballar. Ja teniem guitarra (Tànit), banjo (Laia, la Dona del Ferro) i mandolina (Mònica, The Mandolinian).
Ens diem Voralaigua perquè som de l'Empordà. I a l'Empordà hi ha rius, aiguamolls i mar. I perquè la Tànit es una frikie de LOTR i volia un nom de poble de hòbbits. I Voralaigua son les dues coses. Busqueu als annexos de la trilogia la "Batalla de Voralaigua". O no. I el que va començar amb la idea de ser un grup de covers dels hamegs de El Pony Pisador, ben aviat es va transformar quan vam començar a produir temes propis. Però ens faltava una component; volíem una violinista. I va arribar, just a temps per encarar el nostre concert com a teloneres dels Pony a la Sala Apolo (els mencionem molt, però son part de la nostra història fundacional i són amics); es diu Linda i va viure durant una temporada a la Vall dels Elfs. I no direm res més <3
Ara seriosament. Som quatre dones. Tres de nosaltres mares. La Tànit feia 18 anys que no agafava la guitarra. La Laia es clarinetista. La Mònica és cantautora i la Linda havia format part d'altres grups i durant un temps va ser mestra de música. Gaudim dels beneficis de l'estrès, la hiper-responsabilitat, les fluctuacions hormonals, expectatives socials, la criança, l'ansietat,... I tot això queda reflectit en clau d'humor als nostres temes. Perquè la música és vida i a la vida cal passar-s'ho bé i Voralaigua ens està donant ales i volem compartir la nostra música amb tutti, Urbi et Orbi. I perquè ens encantaria poder-nos dedicar a aquesta professió que alimenta l'ànima a temps complert.
El 2022 vam començar a buscar-nos bolos per anar agafant pràctica. Pel volts de maig els Pony ens van demanar si ens feia il·lusió fer de teloneres al seu concert de fi de gira. Vam buscar-nos encara més bolos per no fer massa la Patata Deluxe a l'escenari de l'Apolo. Hem tocat a Poetes per la República, al Milla Zero, a restaurants i mercats.
És 2023 i ara ha arribat el moment de gravar les nostres cançons amb cara i ulls. I aquí és on apel·lem a la vostra generositat com a mecenes i patrons. Obrim l'aixeta!
Ens diem Voralaigua perquè som de l'Empordà. I a l'Empordà hi ha rius, aiguamolls i mar. I perquè la Tànit es una frikie de LOTR i volia un nom de poble de hòbbits. I Voralaigua son les dues coses. Busqueu als annexos de la trilogia la "Batalla de Voralaigua". O no. I el que va començar amb la idea de ser un grup de covers dels hamegs de El Pony Pisador, ben aviat es va transformar quan vam començar a produir temes propis. Però ens faltava una component; volíem una violinista. I va arribar, just a temps per encarar el nostre concert com a teloneres dels Pony a la Sala Apolo (els mencionem molt, però son part de la nostra història fundacional i són amics); es diu Linda i va viure durant una temporada a la Vall dels Elfs. I no direm res més <3
Ara seriosament. Som quatre dones. Tres de nosaltres mares. La Tànit feia 18 anys que no agafava la guitarra. La Laia es clarinetista. La Mònica és cantautora i la Linda havia format part d'altres grups i durant un temps va ser mestra de música. Gaudim dels beneficis de l'estrès, la hiper-responsabilitat, les fluctuacions hormonals, expectatives socials, la criança, l'ansietat,... I tot això queda reflectit en clau d'humor als nostres temes. Perquè la música és vida i a la vida cal passar-s'ho bé i Voralaigua ens està donant ales i volem compartir la nostra música amb tutti, Urbi et Orbi. I perquè ens encantaria poder-nos dedicar a aquesta professió que alimenta l'ànima a temps complert.
El 2022 vam començar a buscar-nos bolos per anar agafant pràctica. Pel volts de maig els Pony ens van demanar si ens feia il·lusió fer de teloneres al seu concert de fi de gira. Vam buscar-nos encara més bolos per no fer massa la Patata Deluxe a l'escenari de l'Apolo. Hem tocat a Poetes per la República, al Milla Zero, a restaurants i mercats.
És 2023 i ara ha arribat el moment de gravar les nostres cançons amb cara i ulls. I aquí és on apel·lem a la vostra generositat com a mecenes i patrons. Obrim l'aixeta!
